Esfera de Riemann

Aquella dimensió recta, amb extrems perduts en l’infinit, reguladora numèrica -conjunt dels números reals – de les graduacions d’influències dels nuclis, ha resultat  una dimensió corba i tancada, com l’equador terrestre somniat per Erastòstenes i Cristòfol Colom, o com l’univers inventat per Albert Einstein. Aquesta troballa constitueix la revolució einsteniana de la filosofia. El pensament filosòfic circular sembla més útil que el rectilini. Aquest darrer comportava unes zones fosques, irresponsables, no gens clares ni distintes a dreta i esquerra del punt central o focal, a on es podia enviar tot “a fer punyetes” i des d’on es podien convocar tots els fantasmes imaginables. Ara no. L’univers mental no té fronteres, és il·limitat, però és finit. Apareix diàfana la unitat de mesura absoluta o natural: la totalitat del cercle i cada nucli amb la seva aurèola, més o menys extensa ocupa una part, una subdivisió d’aquesta unitat global clara i amb responsabilitat de conjunt.

Lluís Maria Xirinacs i Damians (1991)

OPINIÓ

Confinament

Article de Dolors Marín a Penedès Econòmic
febrer-2020

Entrar en confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.

Confinament  significa amb fi, amb límits, amb fronteres mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als progres que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (K. Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.

En el vessant científic, una de les associacions del confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments, on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.

La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.

–  ¿Quan diu la ciència que estem morts? Les experiències properes a la mort.

–   El que ens expliquen algunes religions orientals i occidentals sobre la mort. La reencarnació.

–   L’associació pel dret a morir dignament (DMD), el testament vital, l’eutanàsia, el suïcidi assistit i el suïcidi autònom.

–   El servei de pal·liatius a domicili (PADES).

–   Col·loqui.

Joan Parés Grahit és metge i terapeuta homeòpata. Fou secretari del dissenyador social Agustí Chalaux i metge personal d’Agustí Chalaux i de Lluís Maria Xirinacs. Ha impartit cursos sobre el Model filosòfic de coneixement de la realitat, «Globàlium», creat per Xirinacs.

Dijous, 27 de febrer a les 19h,

a la seu de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs. Rambla de Badal, 121, 1r, de Barcelona.

per Dolors Marín Tuyà

Penedès Econòmic. Gener del 2020. Pàgina 16.

La nostra llarga tradició d’englobar per harmonitzar.
Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació 
Globàlium de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Ramon Llull escriu l’any 1305 el primer model global de la realitat: l’Ars Magna, un enginy o màquina de pensar amb entranyes matemàtiques, que tres segles i mig més tard Leibniz formalitzà en l’Ars combinatòria.

Francesc Pujols, a inicis del segle XX, reempren el titànic desig lul·lià i reivindica Ramon Llull com fundador de la ciència catalana, que és la ciència universal, assenyalant-li l’objecte, que és la realitat, i el mètode, que és la raó, i que per escriure-la i fer-la llegir va fundar la prosa catalana, alçant la nostra literatura fins als núvols i aconseguint que la llengua de Catalunya fos la primera de les modernes que parlés de la veritat. Pujols publica el 1918 Concepte general de la ciència catalana, on propugna que els catalans hem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors.

I tenim l’Alexandre Deulofeu fent els 17 volums de La Matemàtica de la història, a Josep Ferrater i Mora, fent el Diccionari de filosofia on descriu el pensament filosòfic universal. I Santiago Pey i Estrany, fent el Diccionari de sinònims, idees afins i antònims, on conrea la síntesi ordenada del pensament sobre la realitat.

I arriba Lluís Maria Xirinacs que mira d’englobar-ho tot plegat en una geografia mental de la realitat, global però no total. No vol explicar-ho tot, només el més significatiu i determinant dels màxims aspectes de la realitat. Situa el món dels termes en una hiperesfera geomètrica. Acara l’exactitud gloriosa que permet l’idioma matemàtic d’una hiperesfera a l’idioma català que, al contrari, és d’una polisèmia desesperant. Fa un intent diabòlic ambiciós, fer una cosmometria general, trobant la distància d’uns conceptes bàsics dels altres, i l’anomena Globàlium.

Englobar implica tractar de tot una mica, aquella mica més significativa en el coneixement, la més determinant en l’acció. Mètode global és tasca harmonitzadora. Molts problemes i conflictes neixen de visions i actituds exclusivament personals o especialitzades que col·lideixen cegament entre elles. Només es resolen si aprenem a situar, sense negar, la nostra persona individual o col·lectiva en la globalitat: en interpretació i en interacció ajustades i afinades amb les dels altres.

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica