Esfera de Riemann

Aquella dimensió recta, amb extrems perduts en l’infinit, reguladora numèrica -conjunt dels números reals – de les graduacions d’influències dels nuclis, ha resultat  una dimensió corba i tancada, com l’equador terrestre somniat per Erastòstenes i Cristòfol Colom, o com l’univers inventat per Albert Einstein. Aquesta troballa constitueix la revolució einsteniana de la filosofia. El pensament filosòfic circular sembla més útil que el rectilini. Aquest darrer comportava unes zones fosques, irresponsables, no gens clares ni distintes a dreta i esquerra del punt central o focal, a on es podia enviar tot “a fer punyetes” i des d’on es podien convocar tots els fantasmes imaginables. Ara no. L’univers mental no té fronteres, és il·limitat, però és finit. Apareix diàfana la unitat de mesura absoluta o natural: la totalitat del cercle i cada nucli amb la seva aurèola, més o menys extensa ocupa una part, una subdivisió d’aquesta unitat global clara i amb responsabilitat de conjunt.

Lluís Maria Xirinacs i Damians (1991)

Anuncis

Presentacions: 23 i 30 d’octubre de 2017

Podeu escollir un d’aquests dos dies per assistir a la presentació.

globlmx

Inici del curs: Dilluns, 6 de novembre del 2017

Sessió setmanal els dilluns de 18:30 a 20:00

 

Novament ens trobem aquí, a la Fundació Randa –  Lluís M. Xirinacs, per iniciar un nou curs del Globàlium, el Model filosòfic de Xirinacs.

 

Què venim a buscar en aquest curs?

Per què… ens podem preguntar: és útil la filosofia?

En què ens ajuda en la nostra vida?

Preguntes que ens podem fer i, de fet, ens fem els interessats en la filosofia.

 

L’estudi i l’interès per la filosofia no evita el patiment, però ens pot ajudar a suportar-lo i entendre’l millor. Hi ha patiments inevitables, per exemple terratrèmols, erupcions volcàniques, tifons, etc., encara que la ciència pot ajudar a prevenir-los i reduir els seus efectes. En d’altres casos és l’ésser humà qui els provoca directament: accidents de trànsit, malalties a causa d’unes pautes de comportament inadequades: tabaquisme, drogues, alcoholisme, mala alimentació, etc., però els pitjors de tots són els provocats per les guerres, sovint induïdes per interessos que poden ser econòmics, polítics, de poder, etc.

Tot això ens afecta directa o indirectament cada dia, generant un gran patiment i amb la vivència que podem fer poca cosa per evitar-ho.

Doncs bé, la filosofia ens ajuda a posar una certa distància davant tot aquest patiment i poder acceptar-ho i integrar-ho.

 

Estudiarem un Model filosòfic certament molt particular. Amb la pretensió de ser global, no total. Amb l’ajut d’un conjunt de conceptes, de categories meditades i seleccionades durant tota la vida per LMX.

 

“Un Model entre altres, sempre hipotètic i subjecte a autocrítica”. “Model global i, per tant, no nomes científic ni només filosòfic en sentit estricte; també estètic, pràctic, metafísic, lògic, psicològic, social, econòmic, místic, etc., a la recerca d’una teoria i mètode de modelació global de la realitat.” 

 

“El Model no és total, la realitat sí. Inclou la realitat en si, el concret pur: PRÀCTICA, autointuïció de la realitat, ontos.”  I la ment en si, l’abstracte pur: TEORIA, capacitat reflexiva, simuladora i creativa de representacions, logos. Així com també la realitat mentalitzada de què és fet, entre molts d’altres, el nostre Model complet, ontos-logos (ontologia).

 

Recordem que un dels objectius del Model és el situar conceptes de la manera més precisa possible en la pissarra esfèrica i hiperesfèrica. Així situats, podrem entendre una altra de les apostes de LMX: quantificar la realitat, mesurar les distàncies entre conceptes per veure els diferents nivells de diferència, d’oposició  i/o complementarietat. El que anomena “la domesticació del no”.

Per exemple, quina és la distància entre les qualitats Objecte i Ciència. O entre Fenomen i Noümen?

 

“Tot filòsof pot ser un bon mecànic”, afirmava Ramon Llull.

 

També pot ser un bon lògic; i un bon místic; i un bon estètic; i un bon pràctic.

I un bon metafísic; i tenir bons coneixements d’economia.

I ser un bon  coneixedor de la Bíblia.

I un bon coneixedor del cos humà.

I un bon coneixedor de la física moderna.

I un bon coneixedor dels coneixements i de les tradicions de l’Orient.

 

Us invitem a conèixer tot això…

 

Serà una sessió setmanal els dilluns de 18h30 a 20h.

Hi haurà una presentació els dies 23 i 30 d’octubre i el curs començarà el 6 de novembre.

Lloc: Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs Rambla de Badal, 121, 1r. Barcelona

Metro: Mercat Nou (Línia 1), Badal (Línia 5).

Telèfon: 93-419.47.47.

 

Emails:

info@fundacioranda.org

i

germanies.randa.xirinacs@gmail.com

 

 

Penedès Econòmic. Logotip.

Penedès Econòmic. Dimecres, 4 d’octubre del 2017.

Poble i comunitat.
Dolors Marín Tuyà. Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster Investigació en Psicologia de la Salut.

Publicat el Dimecres, 4 d’octubre del 2017

Dolors Marin Tuyà.Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

Dius que Poble és l’àmbit nacional, popular o públic, tot allò del Comú, que actua en Comunió, de la Comunitat, que depèn del conjunt i no de l’Estat ni dels particulars. Que el Poble de veritat és profundament emocional, passional. Que l’emoció no és fanatisme, fenomen típic de les masses amorfes, sino que és desig, il·lusió, captivament per la vida conjunta, entusiasme i projecte vital de futur.

La Comunió ho comunica i unifica tot, és una realitat mixta d’informació i força amb una fluència de consciència i d’ànim. Actuem unitàriament per sota i més enllaç de les animadversions i de les diferències inherents a tota col·lectivitat real. Prioritzem la cerca del consens, buscant l’acord de gent que estima i viu en un lligam de convivència.

La Comunitat o el Comú és un tot amb psiquisme col·lectiu. En comunitat neix el Subjecte col·lectiu. Genera consciència social i un esclat de creativitat i voluntat col·lectiva que beneficia la responsabilització de les decisions públiques i una major plenitud democràtica. En l’aplec de convivència fraternal i lliure, cada persona se sent, es reconeix i es valora com a subjecte indispensable per construir relacions personals respectuoses i solidàries fent passes conscients cap a un món més just.

La realitat humana engloba l’individu (ànima i vivències) i la societat (estructura i funcionament). L’individu té estructura (anatomia) i funcionament (fisiologia) i la societat té ànima (subjecte col·lectiu), i vivències (la història interior de cada comunitat).

Enllaç de l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/dolors-marin/592-poble-i-comunitat

Jocs finits i jocs infinits, per Carme Juncà.

El Punt Avui+. Diumenge, 10 setembre del 2017, 2 hores. Opinió. Tribuna.

Jocs finits i jocs infinits.
Carme Juncà Campdepadrós
. Estudiant del Globàlium.

«Jugar a jocs infinits és crear amb cada decisió i les troballes van a la pròpia motxilla».

Carme Juncà Campdepadrós. Estudiant del Globàlium.En la línia de Llull, Xirinacs va dissenyar el Globàlium com una eina per pensar la realitat. Volia situar en un mateix model «des de Déu fins a una espardenya», deia. Les 26 categories del model menor i les 80 del major estan relacionades entre si i agrupades o bé sota el paraigües de la no-contradicció, on si una cosa és veritat, la seva contrària és falsa, o bé sota el de la sí-contradicció que empara aquells aspectes de la realitat on si una cosa és certa la contrària també ho és.

Llegint Xirinacs em va venir al cap un text de James P. Carse, exdirector d’estudis religiosos a la Universitat de Nova York, que distingeix dos tipus de situacions vitals que ell anomena jocs. Hi ha jocs finits i jocs infinits. En els primers les regles són clares i el terreny de joc, delimitat. Aquí trobaríem les categories que Xirinacs aixopluga sota el paraigües de la no-contradicció. Són situacions teatrals, previstes, que els jugadors, ja siguin individus o col·lectivitats, resolen seguint unes normes establertes i, segons com ho facin, seran els primers, els segons o els darrers. Qualsevol carrera, ofici, una empresa, la ciència, etc. és un joc finit que acaba donant un títol a qui juga. Els títols impliquen reconeixement, poder o glòria, estructuren la societat i ens la mostren estable i sòlida.

Però hi ha aspectes de la realitat com a mínim més interpretables. Són els jocs infinits, on cada individu o col·lectivitat juga a partir d’una exclusiva línia de sortida carregat amb un bagatge propi a l’esquena. Tothom està a punt per jugar. No hi ha regles i el terreny de joc és tan sols el proper pas a fer. Jugar a jocs infinits és crear amb cada decisió i les troballes i vivències van a parar a la pròpia motxilla i així el proper pas beu de l’experiència del pas precedent. Els jocs infinits tenen a veure amb el món de la sí-contradicció, que agrupa tots els aspectes relacionats amb la subjectivitat, el sentit, la vivència, l’art, la cultura, l’espiritualitat i d’altres. En aquests àmbits tot pot ser ell mateix i el contrari en equilibri dinàmic. Podem decidir que Dalí és genial o que no ho és, que és millor saber nedar o que no, que Al·là és Déu o que no ho és, que prendré drogues o que no les prendré. Tot pot ser vàlid i segons el que escollim escriurem la nostra història. El resultat és el solc en la mar del qual parlava Machado.

El principi de sí-contradicció és, per Xirinacs, revolucionari, ja que entendre i acceptar que la realitat no és unívoca amplia el marc de referència en el qual ens movem. Per Carse, la incertesa del proper pas ens agermana en el joc infinit de viure.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1234796-jocs-finits-i-jocs-infinits.html

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica