Esfera de Riemann

Aquella dimensió recta, amb extrems perduts en l’infinit, reguladora numèrica -conjunt dels números reals – de les graduacions d’influències dels nuclis, ha resultat  una dimensió corba i tancada, com l’equador terrestre somniat per Erastòstenes i Cristòfol Colom, o com l’univers inventat per Albert Einstein. Aquesta troballa constitueix la revolució einsteniana de la filosofia. El pensament filosòfic circular sembla més útil que el rectilini. Aquest darrer comportava unes zones fosques, irresponsables, no gens clares ni distintes a dreta i esquerra del punt central o focal, a on es podia enviar tot “a fer punyetes” i des d’on es podien convocar tots els fantasmes imaginables. Ara no. L’univers mental no té fronteres, és il·limitat, però és finit. Apareix diàfana la unitat de mesura absoluta o natural: la totalitat del cercle i cada nucli amb la seva aurèola, més o menys extensa ocupa una part, una subdivisió d’aquesta unitat global clara i amb responsabilitat de conjunt.

Lluís Maria Xirinacs i Damians (1991)

–  ¿Quan diu la ciència que estem morts? Les experiències properes a la mort.

–   El que ens expliquen algunes religions orientals i occidentals sobre la mort. La reencarnació.

–   L’associació pel dret a morir dignament (DMD), el testament vital, l’eutanàsia, el suïcidi assistit i el suïcidi autònom.

–   El servei de pal·liatius a domicili (PADES).

–   Col·loqui.

Joan Parés Grahit és metge i terapeuta homeòpata. Fou secretari del dissenyador social Agustí Chalaux i metge personal d’Agustí Chalaux i de Lluís Maria Xirinacs. Ha impartit cursos sobre el Model filosòfic de coneixement de la realitat, «Globàlium», creat per Xirinacs.

Dijous, 27 de febrer a les 19h,

a la seu de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs. Rambla de Badal, 121, 1r, de Barcelona.

TRIBUNA

Veracitat

Tro­bar el sen­tit, això és vera­ci­tat. La vera­ci­tat és tro­bar sen­tit a les vivències, experiències i ens mobi­litza la nos­tra intel·ligència i savi­esa per­so­nal. Vera­ci­tat és la gràcia o la desgràcia que ende­vi­nem a través del que es diu o es fa sobre allò que no és ni dit ni fet. La gràcia és l’autèntic com­ple­ment de la veri­tat. Les ene­mi­gues de la veri­tat són la men­tida (més sub­jec­tiva), l’error (més fenomènic), la fal­se­dat (més objec­tiva) o la calúmnia (més noümènica), i la desgràcia.

La vera­ci­tat demana capa­ci­tat de jugar amb la con­tra­dicció, la sor­presa, el joc men­tal lliure dut a l’extrem de la seva puresa. La vera­ci­tat pro­voca l’esclat de la consciència on rau el sub­jecte lliure i res­pon­sa­ble, sor­pre­nent i cre­a­tiu, que és qui dona lliu­re­ment la dimensió inter­pre­ta­tiva, cohe­rent o con­tra­dictòria, dels esde­ve­ni­ments. El sen­tit de la vida, de la història. El sen­tit és la imatge de mi i de nosal­tres que tinc jo, tant si és bona com si és dolenta, tant si és veri­ta­ble com si és falsa i que con­for­men els ide­als que ani­men la meva vida. Els poders mun­dans odien el sub­jecte i el lliure pen­sa­ment. Volen poder con­tro­lar la consciència, i que sen­tim peresa de ser jo, i que ens sigui més fàcil ser cosa, amb nom fix i defi­nició sig­ni­fi­ca­tiva con­vin­guda… o obli­gada. Així al domi­na­dor li és fàcil de sub­ju­gar-nos.

En el Globàlium de Xiri­nacs, sen­tit és sub­jec­tiu i sig­ni­fi­cat és objec­tiu. Hem d’enten­dre el sen­tit com un acte propi del sub­jecte, que tracta de cop­sar la intel·ligi­bi­li­tat de les defi­ni­ci­ons sig­ni­fi­ca­ti­ves. El sen­tit és la inte­ri­o­rit­zació, la consciència trans­cen­dent clara, del sig­ni­fi­cat objec­tiu. Si la raó es governa pel prin­cipi de no-con­tra­dicció, la intel·ligència ho fa pel prin­cipi de con­tra­dicció. Des del punt de vista raci­o­na­lista, de la raó, del seny, de la no-con­tra­dicció, sem­pre el sen­tit sem­bla cosa de bojos. La per­sona enor­gu­llida ten­deix a clas­si­fi­car com boge­ria allò que no entén. Intel·ligència (inter-i–legere, lle­gir entre línies), lle­gir pre­ci­sa­ment allò que no es diu o, fins i tot, el con­trari del que es diu. No s’entén el sen­tit sense fer ser­vir la intel·ligència. Ende­vi­natòria, amb els seus pros (ampli­tud de camp i poder de con­vicció) i els seus con­tres (inde­fi­nició i falta d’objec­ti­vi­tat). Hi ha gent que no sap pen­sar (intel·ligent­ment) dins d’ell mateix, que només sap pen­sar (rao­na­ble­ment) ali­e­nat en els sig­ni­fi­cats que li arri­ben des­xi­frats. Gràcies a la intel·ligència humana què és ràpida com una cen­te­lla, quan ha creat deu sig­nes pro­pis, ja ha creat alhora cent gus­pi­res intel·lec­tu­als encara sense nom. Molts filòsofs, lite­rats i místics han par­lat de la follia d’amor de pare­lla. El lli­bret d’Amic e amat, inclòs en la novel·la Blan­querna de Ramon Llull o l’obra mes­tra d’Erasme de Rot­ter­dam, Elogi de la follia.

Podem tom­bar l’astúcia mun­dana, una forma sub­jec­tiva d’enga­nyar eficaçment sobre l’estruc­tura del món amb men­tida, malícia, fal·làcia, trampa, reclam, etc. quan acti­vem l’astúcia de sen­tit enigmàtica. Ho tom­bem amb l’opo­sició intel·ligent que no governa en el món objec­tiu però que avisa, perquè hi veu on no es veu res. La vera síntesi de savi­esa no és negar la negació ans el joc per­ma­nent i sor­pre­nent entre afir­mació/sig­ni­fi­cat i negació/sen­tit.

 

Punt de vista. Tribuna. Opinió.

Diumenge, 3 de novembre de 2019. Pàgina 4.

SOM COMUNITAT EN ACCIÓ

Dolors Marín Tuyà. Sociològa

Diuen que som entre dos i tres milions de persones mobilitzades a favor de l’autodeterminació del poble català. Sabem que l’assolirem, ja que confiem i persistim sense defalliment en aquest projecte que ens uneix i acobla. Som comunitat en acció, subjecte col·lectiu, un tot amb psiquisme i personalitat col·lectiva concreta i demòtica.

SOM LA FORÇA AMB PLENA SOBIRANIA, som democràcia. I estem en acció per una raó, volem que tots els poders de l’Estat emanin del nostre poble, i no ser manats per un altre poble ni ser esclafats pels seus poders. Confiem en nosaltres. Vivint el moment present sentim que ens acompanya la força necessària. Vivim una gran experiència que, com les grans gestes, neixen amb tots els ingredients per a arribar a terme: llum, força i goig.

A FORÇA NECESSÀRIA ENS VE DE LA PASSIÓ. Hi ha qui ens recomana que dominem les passions i les subjectem a la raó. Quan en realitat són coses diferents i independents, però també estretament relacionades. La força passional, un cop nascuda, no pot ser negada, només pot ser guiada a fi de bé… com l’agricultor amb un cop d’aixada distribueix el doll d’aigua pels diferents canalons del seu hort. La passió és empenta vivencial i ens fa de motor, nosaltres la conduïm.

SOM UN POBLE PROFUNDAMENT EMOCIONAL. L’emoció que ens mou és desig i és il·lusió, captivament per la vida conjunta, projecte vital de futur, i és entusiasme. Ni amb la repressió ni les porres ens convertiran en una fanàtica societat massificada i amorfa. Ben al contrari, ens empenyen a persistir i a cohesionar-nos entorn el Consell de la República i la comunitat de comunitats dels Països Catalans, tal com proposava en Lluís Maria Xirinacs i la nostra joventut que també es planta.

SOM UNA COMUNITAT VIVA, canviant, creativa, adaptativa amb la sensibilitat i l’habilitat despertes i a flor de pell. La vida és un art, i allò que no té art és inert, mort, pura mecànica, i esquartera la comunitat. Quan falta l’art es fragmenta la intercomunicació essencial. L’art reivindicativa sempre floreix quan el poble està lluitant pel seu futur. Lenin només encapçalava masses, plebs… que tristament han de menester protectors (tribuni plebis) que passin davant.

LA COMUNITAT, el poble, no ha de menester líders. I el poble mai no va un pas enrere. Fa cap al lloc oportú en el moment oportú, i això és exactament exactitud, ex‑actis, segons esdevenen les coses. Tenim el jo comunitari, l’autoconsciència col·lectiva, en forma.

CAL FER UN LLOC D’HONOR en el nostre espai cerebral, envaït d’egoismes, a l’egoisme comunitari. Si som generosos i magnànims cedirem la millor part de la nostra ment a la persona comunitària i descobrirem que, en comptes de perdre-hi, guanyem el cent per u a favor de participar en una realitat francament superior.

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica