Aquella dimensió recta, amb extrems perduts en l’infinit, reguladora numèrica -conjunt dels números reals – de les graduacions d’influències dels nuclis, ha resultat una dimensió corba i tancada, com l’equador terrestre somniat per Erastòstenes i Cristòfol Colom, o com l’univers inventat per Albert Einstein. Aquesta troballa constitueix la revolució einsteniana de la filosofia. El pensament filosòfic circular sembla més útil que el rectilini. Aquest darrer comportava unes zones fosques, irresponsables, no gens clares ni distintes a dreta i esquerra del punt central o focal, a on es podia enviar tot “a fer punyetes” i des d’on es podien convocar tots els fantasmes imaginables. Ara no. L’univers mental no té fronteres, és il·limitat, però és finit. Apareix diàfana la unitat de mesura absoluta o natural: la totalitat del cercle i cada nucli amb la seva aurèola, més o menys extensa ocupa una part, una subdivisió d’aquesta unitat global clara i amb responsabilitat de conjunt.
Globàlium. Lluís Maria Xirinacs - Grup d'investigació. 
Comentaris recents