Esfera de Riemann

Aquella dimensió recta, amb extrems perduts en l’infinit, reguladora numèrica -conjunt dels números reals – de les graduacions d’influències dels nuclis, ha resultat  una dimensió corba i tancada, com l’equador terrestre somniat per Erastòstenes i Cristòfol Colom, o com l’univers inventat per Albert Einstein. Aquesta troballa constitueix la revolució einsteniana de la filosofia. El pensament filosòfic circular sembla més útil que el rectilini. Aquest darrer comportava unes zones fosques, irresponsables, no gens clares ni distintes a dreta i esquerra del punt central o focal, a on es podia enviar tot “a fer punyetes” i des d’on es podien convocar tots els fantasmes imaginables. Ara no. L’univers mental no té fronteres, és il·limitat, però és finit. Apareix diàfana la unitat de mesura absoluta o natural: la totalitat del cercle i cada nucli amb la seva aurèola, més o menys extensa ocupa una part, una subdivisió d’aquesta unitat global clara i amb responsabilitat de conjunt.

Lluís Maria Xirinacs i Damians (1991)

 

Model menor: 26 categories

Autor dels gravats: Francesc Soler

Lluís Maria Xirinacs. Article: PACIFISME HIPÒCRITA

Egin. 15 de febrer de 1978

Traducció al català:
Núria Roig Esteve (Coordinadora de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs)

imageXEns trobem submergits en una societat profundament violenta. Tots som profundament violents. Junyits al carro de la violència, vulguis no vulguis, qui digui que és no violent a nivell polític i econòmic menteix descaradament o és un inconscient. La societat occidental, en la qual vivim, porta deu mil anys de tradició violenta. Des de fa deu mil anys els pobles que avui habiten les nostres terres exerceixen sense parar aquell estrany costum: que un home oprimeixi un altre home i que el segon tracti d’alliberar-se del primer. Els vells orientals, que hi entenen més que nosaltres de no-violència, diuen que difícilment es deixarà d’oprimir l’home si abans no es deixa d’oprimir l’animal, el vegetal i el mineral. I no tan sols no hem deixat d’oprimir sinó que el dogma modern del desenrotllisme ha fet i està fent veritables barbaritats que es tradueixen en els desastres ecològics que tots coneixem. La venjança espontània dels rius i dels mars bruts, de la terra i de l’atmosfera pol·lucionades, de l’apujada dels preus de l’energia i dels aliments, la terrible venjança dels vessaments a les centrals nuclears, no són més que justificants d’una altra venjança espontània de la naturalesa contra l’explotació més irresponsable del poderós. Em refereixo a la violència dels oprimits per defensar-se i alliberar-se de l’opressió.

Existeix una idea equivocada, molt arrelada en el cervell dels explotadors. El famós psicoanalista Erik Erikson l’anomena “pseudoespècie”. L’explotador es creu d’una espècie superior a la de l’explotat. Però, en realitat, es tracta d’una falsa espècie. Entre iguals tota acció produeix una reacció igual i contrària. L’explotador genera en l’explotat, com deia Marx, el seu antagònic. És el mateix explotador qui, sense voler però inexorablement, fabrica el seu propi enemic.

La violència, mal anomenada terrorista, és el resultat d’una violència prèvia que genera una absurda marginació del qui, a primera vista, sembla més dèbil o d’una espècie inferior. Després es veu que, quan per evitar les fuetades de l’oprimit, més se l’oprimeix i més se’l margina, també més s’enverina aquesta violència secundària de defensa i alliberament. Això serveix tant per al marginat sentimental, econòmic, polític, social o nacional. Ai del qui condemna com a “espècie inferior” un germà! Qui al cel escup a la cara li cau! La paret del frontó tan sols es limita a tornar la pilota segons la força i l’efecte amb què s’hagi empès en el viatge d’anada. Això no és ni tan sols venjança. La veritable llibertat és: “Fes el que vulguis… i atén-te a les conseqüències”.

A la nova “democràcia espanyola”, els vividors de sempre voldrien seguir explotant camperols, obrers, nens i ancians, nacions i pobles… com abans però amb paraulotes i gestos “campetxans”, amb llibertats simbòliques, pintant de blanc el que abans era gris, etc. Ells han perfeccionat la primera violència, la violència ofensiva, que roba, per obra de pocs, les butxaques de tots amb la inflació, amb factures absurdes d’electricitat, que condemna a la ignorància en no invertir en escoles, que pren la feina amb l’evasió de capitals, que priva barris sencers d’asfaltat, de comunicacions o de desguassos, per mitjà de l’evasió d’impostos, que deté i apallissa i arrenca confessions per mitjà de tortura, que jutja i condemna sense proves concloents, que legisla inadequadament sota amenaça de grups de pressió militars o econòmics i que té prou diner per teixir-se un ample i bellíssim domàs per tapar tota aquesta immundícia amb usos i maneres democràtics, la via pacífica vers l’harmonia social.

Fa dos mil anys un no violent sublim ho digué: “Qui a espasa mata a espasa morirà”. No serem els no violents els qui ajudem la no-violència opressora a escapolir-se de les conseqüències dels seus crims legals i de guant blanc. El que ells ara volen anomenar “terrorisme” abans ho anomenàvem el càstig de Déu que digué des del principi: No t’és lícit matar el teu germà. Sovint se’m diu a cau d’orella: Xirinacs, no violent, ajuda’ns contra el terrorisme”. Van llestos!

Sento, és cert, no disposar d’un exèrcit de veritables no violents, tan entrenats en el seu mètode com tot aquell que ja des de petit sap disparar amb una “pipa”. De tenir-lo, acabaria amb els opressors i els oprimits i arribaríem al respecte de persones i pobles com Déu mana. Però els pobres no violents, en realitat, encara vivim a les catacumbes. I mentre creixem, cap poderós no ens podrà comprar al seu servei per convertir-nos en pacifistes candorosos. Nosaltres, en la guerra a mort entre opressors i oprimits, no som neutrals per ser contraris a la guerra, nosaltres estem a favor dels oprimits, es diguin marginats socials, es diguin palestins expulsats del seu país o anomenin-se euskalduns oprimits en el seu. Estem farts d’hipocresia.

 

Documental Xirinacs, a contracorrent, de Zeba Produccions amb coproducció de TV3 dirigida per Sergi Sala i Sergi Guix, i amb la col·laboració de la Fundació Randa-Xirinacs i Llibertat.cat i 372 mecenes.

Un documental que repassa la vida de Lluís Maria Xirinacs, símbol de la lluita no violenta i de les reivindicacions nacionals de Catalunya.

Zeba produccions (Vimeo) accés al documental (3/5/2016)

Presentació

S’ESTRENA EL DOCUMENTAL XIRINACS, A CONTRACORRENT
• El documental es podrà veure en dues preestrenes als Cinemes Girona de Barcelona els dies 3 i 4 de maig a les 20 hores.
• Es un projecte de Zeba Produccions, coproduït per Televisió de Catalunya, amb el suport de la Fundació Randa, Llibertat.cat i de 372 mecenes
El dia 11 d’agost de l’any 2007 es va trobar, prop de la muntanya del Taga, al Ripollès, el cos sense vida de Lluís Maria Xirinacs. D’aquesta manera sobtada s’acabava la vida d’un exsacerdot que durant els anys del franquisme s’havia convertit en un símbol de la lluita no violenta i de les reivindicacions nacionals de Catalunya. Xirinacs va ser candidat tres anys consecutius al Premi Nobel de la Pau, va fer diverses vagues de fam i es va passar més de sis-cents cinquanta dies davant la presó Model de Barcelona demanant l’amnistia. Però també va ser un home polèmic: l’any 2002 es va declarar “Amic d’ETA” i va fracassar en l’intent de crear un partit polític, que no va obtenir representació parlamentària. A més de l’acció política, també va elaborar un model filosòfic que encara avui es desenvolupa i va treballar en un sistema econòmic alternatiu al capitalisme i el comunisme. Acusat d’il·luminat o boig per alguns, per a d’altres es tracta d’un referent de la no violència i la pau.
Xirinacs, a contracorrent ressegueix la vida de Lluís Maria Xirinacs a través de les aportacions de diversos entrevistats entre els quals hi ha les seves germanes Anna Maria i Montserrat Xirinacs, l’economista Arcadi Oliveres, l’escriptor Lluís Busquets, els activistes polítics Jaume Asens i David Fernández i figures històriques del catalanisme com Miquel Sellarès i Jordi Carbonell.
Xirinacs, a contracorrent, de 59 minuts de durada es podrà veure properament al programa Sense Ficció de TV3. Els dies 3 i 4 de maig hi haurà dues preestrenes als Cinemes Girona de Barcelona (Carrer Girona 175) per a tothom qui hi vulgui assistir. Les entrades anticipades es podran comprar des del web del mateix cinema (www.cinemesgirona.cat)
El tràiler el trobareu al següent enllaç: https://vimeo.com/164054338

El projecte documental va començar amb una campanya de micromecenatge impulsada per Llibertat.cat que va ser aconseguida gràcies al finançament de 372 mecenes. Més endavant s’hi va afegir Televisió de Catalunya que ha coproduït el documental.
Aquest és el sisè documental de Zeba Produccions que emet Televisió de Catalunya, després de Terra Lliure, punt final ; L a Crida , història d’una resposta ; L a S a r d a n a , dansa nacional de Catalunya? ; Pau Escalé, go to the parad – Ice i Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit . El proper projecte de Zeba Produccions és un documental sobre el segrest de la Mare de Déu de Núria també coproduït per Televisió de Catalunya.

Per a més informació sobre el documental podeu parlar amb:
Sergi Guix, director de Xirinacs, a contracorrent  sergiguix@zeba.cat

Emissió per TV3 – programa Sense ficció. (17/05/2016)

 

 

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.