You are currently browsing the category archive for the ‘general’ category.

OPINIÓ

Busquem la plenitud

Article de Dolors Marín a El Punt Avui

11-maig-2020

Busquem la plenitud

«A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo».

Els processos iniciàtics, normalment, parteixen del territori profà de la ciència (estructures i matèria) per anar cap al territori sagrat situat en l’extrem oposat, el de la consciència (vivències i ànima). La iniciació en el nostre món occidental la fem a l’escola i a la universitat, a partir d’uns ensenyaments molt centrats a saber qüestions tècniques i intel·lectuals amb l’objectiu de fer coses i de tenir coses. Iniciació que exclou el món de l’esperit que no és ni mesurable, ni controlable ni jerarquitzable. Un món que comença amb mi i la meva ànima i que es fon en l’ànima de l’univers entremig de tot d’ànimes. Com l’aigua d’una gota que quan arriba a la mar no es perd però ja no té consciència de gota. El jo és la gota, no és l’aigua, l’aigua és l’esperit, l’ànima. S’ajunten totes les ànimes i fan l’ànima universal.

Jo soc lliure i responsable. Jo tinc la capacitat de decidir i la capacitat de respondre als meus actes lliurement. Sento el meu jo si em centro en mi i em desenganxo de les coses que faig o em passen. Darrere meu hi ha la meva ànima. Si cap enfora tinc el meu cos, cap endins en un món de misteri, místic i transcendent, que no veig, hi tinc la meva ànima.

La persona lliure és terrible, no se la pot agafar per enlloc. Xirinacs deia que a comissaria per poder anar al lavabo o poder fumar havies de confessar i firmar un paper. Estaves lligat. I que la persona ha d’estar disposada, si és un subjecte lliure, a pixar-se al damunt, no firmar i no sentir-se humiliat perquè si et sents humiliat ja estàs lligat! A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo. El jo és importantíssim, és qui troba la seva ànima i la connecta amb tot l’esperit. Tot en aquest món té esperit: una taula, una casa, un arbre, un bosc, un poble… tenen esperit i el conjunt forma l’esperit universal, que seria l’ànima de l’univers.

Badar és com marxar una mica d’aquest món. A la persona que es queda badant el seu esperit se li ha anat una miqueta d’aquí. Els esperits s’imbriquen uns amb altres a diferència dels objectes, que no ho fan. Moltes vegades quan dic «he fet això» pot voler dir que l’esperit del meu pare m’ha insinuat que ho faci i m’ha animat a fer ho. Allò que diuen que quan els pares volen una cosa els fills la realitzen. Poden tardar una generació, per les dificultats, però el fill la realitza. Per què? Perquè l’esperit del pare és en el fill. Un pas més en el procés de maduració seria el de retorn del sagrat cap al profà, sovint oblidat o obstaculitzat per les tradicions esdevingudes centres de poder. Tornar per parlar alt i clar sobre l’esperit objectivat. Si bé, després, per implementar les profecies s’ha de ser competent i tenir compromís amb el més proper al que és profà.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1786542-busquem-la-plenitud.html

OPINIÓ

Parlar alt i clar

Article de Dolors Marín a Penedès Econòmic

maig-2020

Parlar alt i clar

Els profetes ens avisen del que pot passar, de què està passant, de què ha passat en la natura i en la societat. Parlen alt i clar. En termes filosòfics, el profètic ve del natural i espiritual. Cos, estructures, organismes, organització es generen des de l’esperit.
Si en la química observem constància i sostenibilitat en els objectes, no així en la societat. Hem intentat fer societats matriarcals, patriarcals, monarquies, repúbliques, cooperatives… i totes van caient. No s’aguanten, encara. És possible que fallin per què les construïm des de la part fenomènica de l’ara i aquí obviant el fonament transcendent i metafísic de tota creació orgànica en el món. Diu Xirinacs que quan ho aconseguim, la societat serà estable com ara ho és la química.

Les malalties vénen de coses superiors sense resoldre. La ciència oblida que els éssers fundats i els cossos naturals vénen de l’ànima universal, i no vénen de la ciència ni de la tècnica. Neixen com d’un tronc. Un arbre o una rosa neixen de natura, naixere, natus, national, nacional tot el que neix empès per l’esperit. De cara enfora, objectivament són el regal que ens fa l’ànima universal. I això és la profecia. Veure les coses tal com neixen, accionen o reaccionen d’acord amb l’esperit universal.
Els ecologistes són profetes, ens avisen que estem embrutant el planeta i ho fan en nom de l’ànima universal per exemple dels efectes de la contaminació d’un excés de ferralla. L’ecologia és una forma concreta de profecia.
Hi ha profetes de bons averanys i profetes de mals averanys. Els profetes fan una immensa por a l’Església i l’Estat. Han estat perseguits i morts. I per això molta gent s’estalvia de ser-ne per la por que la matin. En realitat un autèntic profeta no s’adona que n’és, actua com un somnàmbul portat per l’esperit. Ni ell s’adona del que predica, l’empeny l’ànima universal. Els nens són profetes mentre que no estan mentalment massa manipulats. Tots podem funcionar com un profeta pels altres. El drama és quan els pobles no tenen profetes o no els reconeix i ignora.
Quan l’esperit s’objectiva passa a objecte. No n’hi ha prou amb ser profeta, per portar a terme les profecies s’ha de ser competent i cal compromís amb el món.

OPINIÓ

Confinament

Article de Dolors Marín a Penedès Econòmic
febrer-2020

Entrar en confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.

Confinament  significa amb fi, amb límits, amb fronteres mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als progres que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (K. Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.

En el vessant científic, una de les associacions del confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments, on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.

La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica