You are currently browsing the category archive for the ‘general’ category.

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà.

Dimarts, 6 de juny del 2017.

La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de vida, opera sempre, les 24 hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem l’energia psíquica d’arrel. El sistema psíquic –homologable a ment, psiquisme o aparell psíquic– tracta el conjunt de mecanismes funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.

La psique és l’ànima, l’esperit, sensació, sentiment, coneixement, intuïció, l’intermediari, el nexe, és subjectiva, indeterminada i abstracta. Psíquica deriva del grec psykhé significa buf, respiració, alè. Per Homer, força vital, vida, i, encara després, l’ànima de l’ésser vivent, emocions, desigs, etc. Més tard, també significa la individualitat personal, la part immaterial i immortal del ser. La papallona de nit o falena la designa, a la psique.

Ens van ensenyar a administrar els nostres diners, coses, objectes i a enfocar la vida cap als afers exteriors de les experiències: a treballar, produir, acomplir i a consumir, a les sensacions i a les accions. D’altra banda, acomplir i fer la feina ens demana una plenitud psíquica que no sempre tenim en forma o que hem de procurar tenir en condicions. Ens arreglem, fem exercici, ens relacionem amb altres, i no sempre ens és suficient per a sufocar l’impacte de les pressions excessives del món exterior. Les crispacions i les excitacions artificials insanes van minvant les nostres reserves psíquiques i ens poden fer patir desànim, dificultats de concentració, insomni o depressió. El sobrecost psíquic passa factura, va a càrrec de la salut de la nostra papallona de nit.

Guanyarem forma psíquica aprenent a administrar els nostres afers interiors. A prestar atenció, entendre i anar resolent el nostre neguit, desig, conflictes. El conflicte connecta les nostres emocions amb l’esperit, i afecta el nostre estat d’ànim i com ens sentim. El fet d’ignorar, témer o defugir un conflicte i no fer per resoldre’l ens descapitalitza i empobreix fent que la tristesa, l’enuig o el desànim ocupin massa part del nostre moment i ens afecti en el nostre to vital. Aprendre a tenir-nos per mà, a saber calibrar i a saber sentir el nivell, la distribució i la despesa interior de la nostra forma psíquica, mentre seguim fent la nostra feina i vivint en el nostre món. A cada respiració, la papallona aleteja en la pau del cel blau.

Dolors Marin Tuyà.
Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster d’Investigació en Psicologia de la Salut.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.penedeseconomic.com/index.php/dolors-marin/428-economia-psiquica

 

NOTA SOBRE LES DARRERES PUBLICACIONS RELACIONADES AMB LLUÍS MARIA XIRINACS A BALASCH EDITOR

La Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs posa en coneixement públic les següents consideracions:

  • La Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs és la dipositària de l’obra de Lluís Maria Xirinacs, com així va deixar escrit al seu testament.
  • La missió de la Fundació és donar a conèixer i facilitar la transmissió del pensament i obra de Lluís Maria Xirinacs. Aquest llegat es fa públic a través de diversos canals de què es disposa a la xarxa d’internet: Web de la Fundació, blog del Grup d’investigació, web dedicada exclusivament a Lluís Maria, YouTube, …
  • Tot el llegat de Lluís Maria Xirinacs es troba sota llicència Creative Commons en els termes següents: Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada CC BY-NC-ND. Aquesta llicència és la més restrictiva de les sis llicències estàndard, només permet la descàrrega de les obres i que es puguin compartir sempre que es reconegui l’autoria, però no poden ser modificades de cap manera ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
  • La Fundació s’esforça per divulgar els materials llegats i posar-los a disposició de les persones interessades en conèixer o aprofundir sobre Lluís Maria Xirinacs. En tant que dipositària vetlla perquè la transmissió del llegat es mantingui intacte i sense modificacions, estilístiques o circumstancials.
  • Les darreres publicacions a càrrec de Balasch Editor, amb la supervisió del Sr. Lluís Busquets i Grabulosa, han posat en evidència una vulneració de les condicions exposades més amunt:
    • La Fundació no ha donat permís escrit a l’editor per a la publicació comercial de l’obra que apareix en les edicions de l’any 2017.
    • L’aparició d’obra inèdita, sense consentiment de la Fundació, és un fet especialment greu.
    • No s’ha consultat la Fundació en relació a la divulgació del model Globàlium i s’han constatat errors i distorsions en la redacció.
    • Darrera qüestió, però no per això de menor importància, s’han difamat persones, estimades per Lluís Maria, molt particularment dones, sense cap fonament documental.

Pels greuges que hem constatat ens veiem obligats a retirar la confiança al Sr. Lluís Busquets i Grabulosa i, no permetre, com explícitament se li ha advertit, la utilització comercial de l’obra de Lluís Maria Xirinacs.

 

 

Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs


La demòtica de Xirinacs. Dolors Marín Tuyà.

El Punt Avui. Logotip.

El Punt Avui+. Diumenge, 2 d’abril del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

La demòtica de Xirinacs.

dolors_marin_tuya


Dolors Marín Tuyà. Psicòloga.

Demòtica –del grec demos, «el poble», «el comú»– és una paraula que Lluís Maria Xirinacs rehabilita per aplicar-la a la força, pensaments i accions del poble o del comú, després de més de dos segles en desús.

Xirinacs, home demòtic més que polític, va dedicar bona part de la seva vida a procurar que el poble català recuperés la seva consciència individual (l’ànima o força interior que es manifesta en sentiment, emoció, intuïció, inspiració i pot arribar a ser experiència mística) i la consciència col·lectiva o nacional (una energia que aflora) per fer una vida verament democràtica / govern del poble i per recuperar la seva dimensió comunitària.

La política i les ciutats estat aparegueren per conveniència econòmica o de defensa del poble. Les nacions pactaren, oficialment, una unió confederal entre elles i es dotaren d’un estat, una autoritat conjunta per damunt de la voluntat popular o demòtica, que abans no feia falta. La política va fagocitar la demòtica durant la Il·lustració quan s’imposa com a model social i educatiu el principi de no-contradicció: si una cosa és veritat la seva contrària és falsa. Un paradigma autoritari i piramidal que obliga tothom a pensar, sentir, i obrar obeint d’acord amb qui mana; i a eliminar l’oposició i les contradiccions. En conseqüència, s’estén l’antipolítica que fa patir el poble. Per restablir la demòtica, Xirinacs aposta per expandir el principi de sí-contradicció, on afirmar una cosa no comporta negar la contrària, perquè si l’accepta la complementa mentre que si la descarta, la pot combatre.

No us ha passat que teniu inquietuds socials, que intenteu participar constantment en els afers col·lectius del dia a dia, amb ànsies de millorar el present i el futur sense perdre de vista allò que volem preservar, i de no repetir errades… i que tot això no encaixa en la política representativa?

Descobrim que més que vocació de polítics, representativa de la voluntat popular, tenim vocació demòtica, de seguir empenyent, colze amb colze, des del barri, des de la pròpia localitat, des de la comarca, des de la nació… per esdevenir veritablement humans. Per assolir els objectius d’una vida digna per a nosaltres i col·laborar per fer possible aquesta dignitat per a tots els pobles del planeta.

La vocació política significa voluntat d’estar al servei del poble amb tot el que representa, mentre que enganxar-se a la poltrona seria l’antipolítica.

La interacció entre política i demòtica ha de ser constant. Els representants, de cada temps i lloc, no han de perdre de vista el poble i el poble ha de mantenir la força i empènyer més i més. Només així farem realitat la vera democràcia que per moments gaudim, però que gairebé sempre enyorem.

 

Enllaç de l’article original en català: 

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1108061-la-demotica-de-xirinacs.html 

Enllaç per veure i/o descarregar la pàgina original

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica