You are currently browsing the category archive for the ‘general’ category.

        Juny-2019. Opinió

Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.

L‘excés de mentalització teòrica que patim actualment ens allunya de la nostra espontaneïtat, autenticitat i ingenuïtat. Sovint el que tenim al cap ho envaeix tot i ens esgota la nostra força física i psíquica, la vivent, de valor, d’empenta, de desig, d’impuls.
Pel Globàlium de Xirinacs, una cosa és la realitat pràctica i una altra les teories que en fem. La nostra ment es mou en el món buit de la teoria que té l’orgull de dominar, esgotar o suplir la pràctica, que és radicalment autònoma, dinàmica i dominadora de les vel·leïtats de la ment. Podem frenar la realitat pràctica, de moment, però aviat veurem que surt per una altra banda. Podem conduir-la … Si es deixa.
La nostra ment reflexiona i fa teories de tota la realitat, mentre que la pràctica és la realitat que encara no ha passat pel filtre de la nostra reflexió mental. La realitat pràctica és una força amarada de llum interior, que és l’arrel de la consciència i de l’autoconsciència, que anomenem intuïció, evidència, contemplació ex(/im)perimental, sentit ètic, sentiment de felicitat.
La força psíquica neix espontània i gratuïta dins nostre com ho fa la força sentida, emocional, el to vital, l’empenta i l’esperit emprenedor. Aquestes forces no eviten l’activitat mental, però són inevitables, necessàries i permeten molta flexibilitat mental.
Ens convé saber fer l’exercici d’afluixar la ment. Consisteix a retirar tota resistència reflexiva a la pressió del món pràctic, l’interior del nostre cos i del nostre esperit, tot allunyant-nos de les qüestions bàsiques del dia a dia. Quan sabem prescindir del que sentim o del que fem, accedim a l’experiència pura de la nostra força. Sentim que som força i deixem de pensar si tenim prou força. Si ho fem per parts i amb suavitat, notem un augment progressiu de força, abans reprimida, ara alliberada, que envaeix de forma plaent tots els àmbits de la nostra vida. Per sentir que som força, cal oblidar que som nosaltres. Llavors és fàcil que tot el nostre cos es posi a vibrar. No cal témer res. Som força pura. No fa cap mal, ens reforça, si no es força res des de fora. És com el rum-rum del nen adormit en braços de sa mare. Viure la força de la pràctica pura és això.

 

“Sis nits d’agost” de Jordi Lara

Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. 2019

El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa?

Sis nits d’agost és la història d’aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.

 

Enllaç: Sis nits d’agost – Edicions de 1984

 

Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs

Presentacions: Els dilluns 15 i 29 d’octubre de 2018 a les 18h30′

(Podeu escollir un d’aquests dos dies per assistir a la presentació.)

Lloc: Seu de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.

Rambla de Badal, 121, 1r. Telèfon: 934194747

Adreces electròniques:

info@fundacioranda.org  –  germanies.randa.xirinacs@gmail.com

globàlium15-16

Properament us informarem de la data d’inici del curs que serà a principis de novembre. Les sessions són setmanals, els dilluns de 18h30′ a 20h.

Globalitzar és intentar conjuntar els diferents referents de la realitat. La meva inclinació a la globalitat em ve de molt petit. Al principi la conreava tot sol. Em produïa molts avantatges. Em rendia més el treball. Gaudia més. Treia millors notes a l’escola. Comprenia més bé els altres. Hi podia influir amb més encert. Tot se’m feia atractiu. Fascinava els companys i els adults. Talment un talismà o una vareta màgica en les meves mans, tot allò que tocava lluïa. Em considerava un superdotat.

En honor de la veritat crec que no sóc un superdotat. Crec que he tingut la sort, fruit combinat de circumstàncies favorables i d’un cert esforç meu d’aprofitar-les, de trobar l’inici d’un bon camí, un mètode en sentit molt ampli, encetat molts cents d’anys enrere. Potser els nostres dies són temps d’aprofundir-lo. Jo ho estic intentant. I és un mètode de síntesi global fàcilment transmissible als altres.

No penso que calgui ésser cap celebritat per capir-lo. Cadascú se’l pot adaptar a la seva pròpia situació, al seu propi nivell. Per a alguns prendrà formes molt complexes, per a d’altres, molt simples. Per a uns esdevindrà una maquineta, per a d’altres un calidoscopi o el teclat d’un piano mental on poder crear segons el propi esperit.

El nostre vol ser un atles universal d’ajuda per fer aquest viatge d’iniciació a la plena maduresa de la nostra manera catalana de veure les coses.

Lluís Maria Xirinacs

 

Web: lluismariaxirinacs.cat/wp

Model global: http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/

Model menor: Model menor

Model major:  Model major

Fundació Randa  Lluís M. Xirinacs

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica