You are currently browsing the category archive for the ‘P2 – negres’ category.

OPINIÓ

Article de Dolors Marín a Penedès Econòmic

juliol-2020

OPINIÓ

Confinament

Article de Dolors Marín a Penedès Econòmic
febrer-2020

Entrar en confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.

Confinament  significa amb fi, amb límits, amb fronteres mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als progres que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (K. Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.

En el vessant científic, una de les associacions del confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments, on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.

La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.

El Punt Avui+. Diumenge, 2 de juliol del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

Cosmovisió.
Dolors Marin Tuyà. Psicòloga.

«La cosmovisió que tracta el món des d’una idea única genera pensament únic».

Dolors Marin Tuyà.Cosmovisió és l’enteniment del món: és com veiem el món tant individualment com col·lectivament, conscientment o inconscientment. Els mapes mentals que ens fabriquem per guiar-nos per la vida, format per les nostres creences profundes, experiències valuoses, raciocinis, desigs impetuosos, circumstàncies atzaroses que anem actualitzant periòdicament. La realitat de cadascú fa que existeixin moltes i variades cosmovisions.

Intervenim en el món d’acord amb la nostra pròpia cosmovisió, model mental o visió global de la realitat. D’aquí solen sorgir els conflictes reals pel xoc de cosmovisions de les parts en joc, especialment quan com a mínim una de les parts ignora o menysté que cadascú parla des d’una cosmovisió diferent. No es vol discutir de cosmovisions quan el problema rau en llur diferència. La solució passa per prendre consciència i revisar críticament cadascú la pròpia cosmovisió i millorar-ne el seu coneixement. La cosmovisió que tracta el món des d’una idea única genera pensament únic, uniformador i alienador. Fa un globus, sempre, amb més del mateix, quantitatiu, que s’imposa i viola la rica i heterogènia realitat concreta. La cosmovisió que té en compte la radical varietat i heterogeneïtat, qualitativa, i que respecta el lloc i la posició de cada cosa, on res no trepitja res, on tot ho manté tot. Cada punt és distint de l’altre i entre ells s’equilibren des de la diferència i la complementarietat.

El model mental de la realitat Globalium de Lluís Maria Xirinacs permet recollir mentalitats tan variades com hi ha a la Terra, sense obligar a retre’s cap, l’una a l’altra. Proposa anar cercant un pacte confederal d’idees i conviccions, sempre provisional i revisable, per a una comunitat humana com més ampla millor, amb vista a promoure l’acció social i política unitària, sempre benèfica quan s’aconsegueix.

Josep Trueta, inventor d’un sistema per evitar que molts soldats morissin dessagnats per ferides de la guerra d’Espanya i després de la II Guerra Mundial, al disgust per l’abandó britànic de la causa catalana, es va reinventar com a historiador autodidacte per explicar als britànics algunes de les aportacions catalanes a la civilització occidental. Publicà L’esperit de Catalunya, en anglès, a Oxford el 1946. El dedicà a l’amic Pau Casals, amb qui compartia, manllevant les paraules d’Arnau de Vilanova, un insaciable amor a la llibertat de pensament i al benestar del poble. En català s’edita a Mèxic el 1950, per contrarestar la cruenta aculturació i la intenció d’eliminació definitiva de la cosmovisió catalana que la tirania franquista volia culminar. A Barcelona cal esperar fins al 1977. La cosmovisió catalana és de llarg recorregut, la mateixa que trobem en els primers escrits de la Nació. Ara toca refer la cosmovisió comuna.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1183175-cosmovisio.html


Enllaços relacionats:

Jocs finits i jocs infinits. Carme Juncà Campdepadrós.

Caovisió. Dolors Marin Tuyà.

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica