You are currently browsing the category archive for the ‘P4 – blaves’ category.

 

El teixit assembleari de Xirinacs
Antoni Aceves -Fundació Randa
Àgora

 

Penedès Econòmic. Logotip.

Penedès Econòmic. Dimecres, 4 d’octubre del 2017.

Poble i comunitat.
Dolors Marín Tuyà. Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster Investigació en Psicologia de la Salut.

Publicat el Dimecres, 4 d’octubre del 2017

Dolors Marin Tuyà.Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

Dius que Poble és l’àmbit nacional, popular o públic, tot allò del Comú, que actua en Comunió, de la Comunitat, que depèn del conjunt i no de l’Estat ni dels particulars. Que el Poble de veritat és profundament emocional, passional. Que l’emoció no és fanatisme, fenomen típic de les masses amorfes, sino que és desig, il·lusió, captivament per la vida conjunta, entusiasme i projecte vital de futur.

La Comunió ho comunica i unifica tot, és una realitat mixta d’informació i força amb una fluència de consciència i d’ànim. Actuem unitàriament per sota i més enllaç de les animadversions i de les diferències inherents a tota col·lectivitat real. Prioritzem la cerca del consens, buscant l’acord de gent que estima i viu en un lligam de convivència.

La Comunitat o el Comú és un tot amb psiquisme col·lectiu. En comunitat neix el Subjecte col·lectiu. Genera consciència social i un esclat de creativitat i voluntat col·lectiva que beneficia la responsabilització de les decisions públiques i una major plenitud democràtica. En l’aplec de convivència fraternal i lliure, cada persona se sent, es reconeix i es valora com a subjecte indispensable per construir relacions personals respectuoses i solidàries fent passes conscients cap a un món més just.

La realitat humana engloba l’individu (ànima i vivències) i la societat (estructura i funcionament). L’individu té estructura (anatomia) i funcionament (fisiologia) i la societat té ànima (subjecte col·lectiu), i vivències (la història interior de cada comunitat).

Enllaç de l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/dolors-marin/592-poble-i-comunitat

250.77.04.- Nucli

250.77.04.00.- Glòria: (cf. R. Llull, Llibre d’Amic e Amat, n. 298).

(Apunts per desenvolupar)

0.- NOVA CATEGORIA DEL MODEL “X”.

En el lloc {41D}, anteriorment, s’hi trobava la categoria GUST (GUS), en el significat, no sensorial, que fora del domini psíquic (PSI) , ans de gust estètic abstracte, estil, elegància, etc. Sense abdicar d’aquesta significació, més aviat orientada a EST, en reforcem el contingut plàsmic i menys fenomènic expressat pel terme GLÒRIA.

Heus-ne ací la justificació i descripció.

1.- ABREVIATURES BIBLIOGRÀFIQUES.

1.00.- AB 1308: Art Breu, Llull, Pisa, 1308 (Ramon Llull, Antologia filosòfica,Batllori, Laia, Barcelona, 1984).

1.01.- BJ 1978: La Bible de Jérusalem, Cerf, Paris, 1978. Índex: “Gloire”.

1.02.- DCC 1987: Diccionari castellà – català i català – castellà. Albertí, Barcelona, 1987.-

1.03.- DEC 1984: Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana. Corominas, Curial, 1984.-

1.04.- DELG 1983: Dictionnaire Étymologique de la Langue grecque. Chantraine. Klincksieck, París, 1983.-

1.05.- DELL 1985: Dictionnaire Étymologique de la Langue Latine. Ernoult i Meillet, París, 1985.-

1.06.- DILE 1989: Diccionario Ideológico de la Lengua española. Julio Casares. Gili, Barcelona, 1989.-

1.07.- DLLC 1995: Diccionari de la Llengua catalana, IEC, Barcelona, 1995.

1.08- EB 1969: Enciclopedia de la Biblia, Garriga – Éxito, Barcelona,  1969.

1.09.- FRP 1982: Fantastiques recherches parapsychiques. Sheila Ostrandes i Lynn Schroeder. ISBN: 2-221-00082-X.

1.09.- NT 1970: Nou Testament, Montserrat, Casal i Vall, Andorra, 1969.

1.10.- VTB 1962: Vocabulaire de Théologie biblique, Léon-Dufour, Du Cerf, París,1962.

2.- ACCEPCIONS.-

2.01.- Honor, distinció, admiració, fama, acordats pel consentiment general a una persona o a una cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria. Tenir una cosa a glòria. La glòria d’haver salvat la pàtria. Shakespeare és una glòria d’Anglaterra (DLLC 1995).

2.02.- Allò que dóna aquest honor, aquesta distinció, etc. (DLLC, 1995).

2.03.- Esplendor, esclat de la grandesa (DLLC 1995). Majestat, magnificència (DILE 1989).

2.04.- Treballar per la glòria: Treballar sense esperar-ne cap guany material (DLLC 1995).

2.05.- La glòria de Déu. A major honra i glòria de Déu.(DLLC 1995).

2.06.- Glòria eterna o del cel o celestial o simplement glòria: El cel com a estat dels benaurats que gaudeixen de la presència de Déu (DLLC 1995).

2.07.- Fons de cel on es pinten resplendors, àngels, etc. (DLLC 1995).

2.08.- Càntic de la missa que comença amb els mots Gloria in excelsis Deo (DLLC 1995).

2.09.- Conjunt d’anells de colors que envolten l’ombra d’un observador sobre un banc de boira o sobre un núvol (DLLC 1995).

2.10.- Gloriapatri: Versicle en honor de la Trinitat que l’Església acostuma a resar després de cada salm, de certes pregàries, etc. (DLLC 1995).

2.11.- Benaurança (DILE 1989).

2.12.- Gust, felicitat i plaer vehements (DILE 1989).

2.13.- Gloriejar-se: Jactar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se, vanar-se, vantar-se, gloriar-se, glorificar-se, ufanejar-se, fer ufana, prear-se, preuar-se, picar-se, fer bocades (DCC 1987).

3.- BÍBLIA.

3.1.- Enciclopedia de la Biblia (EB 1969): “Gloria”.

3.2.- Vocabulaire de Théologie biblique (VTB 1962): “Gloire”.

3.3.- La Bible de Jérusalem (BJ 1978) Índex: “Gloire”.

3.4.- Nou Testament (NT 1970): Índex: “Glòria”. “Cos gloriós” (Flp 3,21). “Cos espiritual” (I C 15, 43-44)

4.- CÀBALA.

5.- RAMON LLULL.

51.- Predicats absoluts: “(K) Glòria és la mateixa delectació en què bondat (B), grandesa (C), duració o eternitat (D), potestat o poder (E), saviesa (F), voluntat o amor (G), virtut o perfecció (H) i veritat (I) reposen.” (AB 1308)

6.- SOR ISABEL DE LA TRINITAT.

Dedica tota la seva vida “a lloança de la Seva Glòria (de Déu)” (Ef 1).

7.- GAUDÍ.

71.- Façana del Goig: LET-FEL-TRS

72.- Façana de la Passió: AKA-EBR-PAS

73.- Façana de la Glòria: TIA-FOL-GLO

8.- L’AURA. MÀQUINA KILLIAN.

(FRP 1982).

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica