You are currently browsing the tag archive for the ‘Dolors Marin’ tag.

Penedès Econòmic. Logotip.

Penedès Econòmic. Dimecres, 4 d’octubre del 2017.

Poble i comunitat.
Dolors Marín Tuyà. Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster Investigació en Psicologia de la Salut.

Publicat el Dimecres, 4 d’octubre del 2017

Dolors Marin Tuyà.Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

Dius que Poble és l’àmbit nacional, popular o públic, tot allò del Comú, que actua en Comunió, de la Comunitat, que depèn del conjunt i no de l’Estat ni dels particulars. Que el Poble de veritat és profundament emocional, passional. Que l’emoció no és fanatisme, fenomen típic de les masses amorfes, sino que és desig, il·lusió, captivament per la vida conjunta, entusiasme i projecte vital de futur.

La Comunió ho comunica i unifica tot, és una realitat mixta d’informació i força amb una fluència de consciència i d’ànim. Actuem unitàriament per sota i més enllaç de les animadversions i de les diferències inherents a tota col·lectivitat real. Prioritzem la cerca del consens, buscant l’acord de gent que estima i viu en un lligam de convivència.

La Comunitat o el Comú és un tot amb psiquisme col·lectiu. En comunitat neix el Subjecte col·lectiu. Genera consciència social i un esclat de creativitat i voluntat col·lectiva que beneficia la responsabilització de les decisions públiques i una major plenitud democràtica. En l’aplec de convivència fraternal i lliure, cada persona se sent, es reconeix i es valora com a subjecte indispensable per construir relacions personals respectuoses i solidàries fent passes conscients cap a un món més just.

La realitat humana engloba l’individu (ànima i vivències) i la societat (estructura i funcionament). L’individu té estructura (anatomia) i funcionament (fisiologia) i la societat té ànima (subjecte col·lectiu), i vivències (la història interior de cada comunitat).

Enllaç de l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/dolors-marin/592-poble-i-comunitat

Anuncis

El 3 de vuit. Divendres, 4 d’agost del 2017. Penso que…

El 3 de Vuit.cat. Logotip.

Per una sana memòria històrica.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Entenem el present a partir del record del passat. Perdre la memòria és desmemòria i fer-nos perdre elements determinants de la nostra memòria històrica, és una violència que vulnera els drets humans. Nogensmenys, la desmemoria acostuma a venir precedida pel patiment d’una situació traumàtica gravíssima, una ferida que no tanca. No poder treballar el trauma ni permetre aflorar la veritat significa indefensió davant la impunitat dels que imposen la seva memòria amb la màxima de «el passat no es toca». Comença amb tergiversació de la realitat, s’imposa el silenci, les víctimes no en parlen per a evitar patiments a les generacions següents. Si no es pot fer el dol de la situació traumàtica immediatament, s’inicia una cascada, on la primera generació no ho pot dir, la segona no ho pot anomenar ni sap de què li parlen; la tercera generació no pot ni pensar-ho i la quarta pateix patologies somàtiques. La psicòloga Anna Minyarro assenyala que hom no pot parlar-ne si no troba interlocutor vàlid, i que el fet que actualment es digui que les ferides són tancades i que val més no destapar fantasmes, vol dir que les ferides són obertes i que els fantasmes hi són.

Des de la salut mental, restaurar la memòria i la veritat històrica significa connectar, tallar el genocidi, que afecta la transmissió a les generacions silenciades amb un silenci que crida. Reconeix el mal tracte patit, restaura la dignitat i certifica la veracitat del que es pensaven que era anòmal. Mentre no reconeixem la veritat indispensable continuarem sent un país malalt. A Alemanya va ser la ciutadania molt mobilitzada qui va demanar «des-nazificar» la societat alemanya, tot començant un llarg i delicat procés. Nosaltres aquí, encara no ens hem «des-franquitzat». Ministres de Franco han tingut responsabilitats polítiques en la democràcia, cosa que hauria sigut inadmissible a Alemanya. Tenim feina rai.

És esperançador observar la rica ebullició actual i la creixent qualitat dels esforços que de ben segur confluiran, de nombrosos investigadors catalans actuals que fan per la recuperació d’una sana memòria històrica.

El Punt Avui+. Diumenge, 2 de juliol del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

Cosmovisió.
Dolors Marin Tuyà. Psicòloga.

«La cosmovisió que tracta el món des d’una idea única genera pensament únic».

Dolors Marin Tuyà.Cosmovisió és l’enteniment del món: és com veiem el món tant individualment com col·lectivament, conscientment o inconscientment. Els mapes mentals que ens fabriquem per guiar-nos per la vida, format per les nostres creences profundes, experiències valuoses, raciocinis, desigs impetuosos, circumstàncies atzaroses que anem actualitzant periòdicament. La realitat de cadascú fa que existeixin moltes i variades cosmovisions.

Intervenim en el món d’acord amb la nostra pròpia cosmovisió, model mental o visió global de la realitat. D’aquí solen sorgir els conflictes reals pel xoc de cosmovisions de les parts en joc, especialment quan com a mínim una de les parts ignora o menysté que cadascú parla des d’una cosmovisió diferent. No es vol discutir de cosmovisions quan el problema rau en llur diferència. La solució passa per prendre consciència i revisar críticament cadascú la pròpia cosmovisió i millorar-ne el seu coneixement. La cosmovisió que tracta el món des d’una idea única genera pensament únic, uniformador i alienador. Fa un globus, sempre, amb més del mateix, quantitatiu, que s’imposa i viola la rica i heterogènia realitat concreta. La cosmovisió que té en compte la radical varietat i heterogeneïtat, qualitativa, i que respecta el lloc i la posició de cada cosa, on res no trepitja res, on tot ho manté tot. Cada punt és distint de l’altre i entre ells s’equilibren des de la diferència i la complementarietat.

El model mental de la realitat Globalium de Lluís Maria Xirinacs permet recollir mentalitats tan variades com hi ha a la Terra, sense obligar a retre’s cap, l’una a l’altra. Proposa anar cercant un pacte confederal d’idees i conviccions, sempre provisional i revisable, per a una comunitat humana com més ampla millor, amb vista a promoure l’acció social i política unitària, sempre benèfica quan s’aconsegueix.

Josep Trueta, inventor d’un sistema per evitar que molts soldats morissin dessagnats per ferides de la guerra d’Espanya i després de la II Guerra Mundial, al disgust per l’abandó britànic de la causa catalana, es va reinventar com a historiador autodidacte per explicar als britànics algunes de les aportacions catalanes a la civilització occidental. Publicà L’esperit de Catalunya, en anglès, a Oxford el 1946. El dedicà a l’amic Pau Casals, amb qui compartia, manllevant les paraules d’Arnau de Vilanova, un insaciable amor a la llibertat de pensament i al benestar del poble. En català s’edita a Mèxic el 1950, per contrarestar la cruenta aculturació i la intenció d’eliminació definitiva de la cosmovisió catalana que la tirania franquista volia culminar. A Barcelona cal esperar fins al 1977. La cosmovisió catalana és de llarg recorregut, la mateixa que trobem en els primers escrits de la Nació. Ara toca refer la cosmovisió comuna.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1183175-cosmovisio.html


Enllaços relacionats:

Jocs finits i jocs infinits. Carme Juncà Campdepadrós.

Caovisió. Dolors Marin Tuyà.

Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicència CC:

Comentaris recents

Categories

Traducció automàtica