OPINIÓ

Parlar alt i clar

Article de Dolors Marín a Penedès Econòmic

maig-2020

Parlar alt i clar

Els profetes ens avisen del que pot passar, de què està passant, de què ha passat en la natura i en la societat. Parlen alt i clar. En termes filosòfics, el profètic ve del natural i espiritual. Cos, estructures, organismes, organització es generen des de l’esperit.
Si en la química observem constància i sostenibilitat en els objectes, no així en la societat. Hem intentat fer societats matriarcals, patriarcals, monarquies, repúbliques, cooperatives… i totes van caient. No s’aguanten, encara. És possible que fallin per què les construïm des de la part fenomènica de l’ara i aquí obviant el fonament transcendent i metafísic de tota creació orgànica en el món. Diu Xirinacs que quan ho aconseguim, la societat serà estable com ara ho és la química.

Les malalties vénen de coses superiors sense resoldre. La ciència oblida que els éssers fundats i els cossos naturals vénen de l’ànima universal, i no vénen de la ciència ni de la tècnica. Neixen com d’un tronc. Un arbre o una rosa neixen de natura, naixere, natus, national, nacional tot el que neix empès per l’esperit. De cara enfora, objectivament són el regal que ens fa l’ànima universal. I això és la profecia. Veure les coses tal com neixen, accionen o reaccionen d’acord amb l’esperit universal.
Els ecologistes són profetes, ens avisen que estem embrutant el planeta i ho fan en nom de l’ànima universal per exemple dels efectes de la contaminació d’un excés de ferralla. L’ecologia és una forma concreta de profecia.
Hi ha profetes de bons averanys i profetes de mals averanys. Els profetes fan una immensa por a l’Església i l’Estat. Han estat perseguits i morts. I per això molta gent s’estalvia de ser-ne per la por que la matin. En realitat un autèntic profeta no s’adona que n’és, actua com un somnàmbul portat per l’esperit. Ni ell s’adona del que predica, l’empeny l’ànima universal. Els nens són profetes mentre que no estan mentalment massa manipulats. Tots podem funcionar com un profeta pels altres. El drama és quan els pobles no tenen profetes o no els reconeix i ignora.
Quan l’esperit s’objectiva passa a objecte. No n’hi ha prou amb ser profeta, per portar a terme les profecies s’ha de ser competent i cal compromís amb el món.