En els canvis de segle i, més, en els de mil·lenni se solen fer auguris, prediccions, profecies. Potser fóra qüestió de fer-ne alguna. Tan il·lustrats com som, ens estimem més parlar de formular alguna hipòtesi de futur. Tal volta la troballa més important a occident durant la segona meitat del segon mil·lenni ha estat la ciència. I la ciència no parla de profecies ans d’hipòtesis, que tenen en comú amb les profecies el fet de constituir una proposta de futur, però que se’n diferencia per les exigències de definició. La vàlua d’un model científic es mesura per la força predictiva de què gaudeixen les seves hipòtesis. Un exemple molt entenedor és la taula del sistema periòdic dels elements de Mendeléiev.. A partir de la definició química dels elements coneguts, presenta un quadre on els disposa adequadament i on hi ha cel·les experimentalment buides però ben definides teòricament. Després de més de cent anys de la seva publicació s’ha de dir que l’encertà de ple. La realitat concreta li ha donat la raó. S’han anat trobant experimentalment tots els elements “profetitzats” per ell.

Vegeu tot l’article en pdf: LMX-Una-hipòtesi-per-al-nou-mil·lenni.

Lluís M. Xirinacs i Damians, Barcelona, tardor de 1999. ALOMA, revista de psicologia de la Universitat Ramon Llull. Barcelona, 1999. núm. 5.

Anuncis